El colesterol i el risc cardíac

Durant molts anys el fet de tenir el colesterol alt s’ha relacionat amb problemes cardíacs com ara els infarts de miocardi. Segons l’Institut Català de la Salut, es considera que és alt a partir de 200 mg/l. El problema: la majoria de vegades les persones que tenen un colesterol alt no tenen infarts de miocardi, i les persones que han patit un infart de miocardi, la majoria de les vegades no tenen el colesterol alt. Per intentar entendre millor quina relació hi ha entre el colesterol i la seva relació amb el risc cardíac (que com veiem no és del tot certa) explicaré que és el colesterol i quin és el mecanisme mitjançant el qual es produeixen els accidents cardiovasculars.

Què és el colesterol i quins tipus hi ha?. El colesterol és un lípid esteroide que te nombroses funcions en l’organisme:

- Una de les més importants és formar part de les membranes cel·lulars i citoplasmàtiques, el colesterol les hi dona permeabilitat i fluidesa.

- És precursor de la vitamina D3 o colecalciferol, vital en el metabolisme del calci i de la testosterona

- Precursor de les hormones sexuals: progesterona, estrògens i testosterona

- Precursor del cortisol (hormona catabòlica) i l’aldosterona (intervé en la conservació de sodi i l’excreció de postassi cosa que fa retenir líquids i incrementar la pressió arterial)

- Precursor de les sals biliars que son necessàries per a l’absorció d’alguns nutrients lipídics i per a l’excreció de colesterol a traves de la femta.

El colesterol és per tant una molècula essencial per a l’organisme tot i que no és un nutrient essencial doncs l’organisme és capaç d’autorregular la seva quantitat, excretant-lo quan hi ha un excés i sintetitzant-lo quan hi ha un dèficit.

El colesterol, en tractar-se d’un lípid, no pot viatjar lliurement en un medi acuòs com és la sang, per tant s’ha d’encabir en uns “paquets” anomenats lipoproteïnes que estan formades de fosfolípids i proteïnes i que al seu interior transporten triglicèrids i colesterol.

D’aquestes lipoproteïnes existeixen diferents tipus, classificades depenent de la seva densitat, com menys lípids transportin més denses son, de menor a major densitat son: Quilomicrons, VLDL (Very Low Density Lipoprotein), IDL (Intermediate Density Lipoprotein), LDL (Low Density Lipoprotein) i HDL (High Density Lipoprotein).

De totes maneres a les anàlisis que ens fan habitualment tant sols apareix el colesterol total i les lipoproteïnes HDL i LDL.  Un altre problema que ens trobem és que unes anàlisis ens diuen l’estat de la sang en un moment donat, que molt probablement no és sempre el mateix, pot dependre de infintat de factors. Es a dir, es com si ens diuen l’estat del cel mirant-lo en un moment concret, cosa que no vol dir que el cel sempre romangui igual. Per altra banda l’LDL no el mesuren sinò que el calculen a partir de la mesura obtinguda de HDL, per tant és una xifra poc precisa.  I per acabar-ho d’adobar, quan ens diuen la xifra de colesterol LDL tant sols en diu la quantitat de partícules (p-LDL) que viatja per la nostra sang però no la quantitat de colesterol  (q-LDL) que hi ha al seu interior. Es podrien donar diferents situacions,  que podrien variar significativament el diagnòstic:

- p-LDL alt i q-LDL alt: moltes partícules d’LDL  i molta quantitat de colesterol al seu interior

- p-LDL alt i q-LDL baix: moltes partícules d’LDL i poca quantitat de colesterol al seu interior

- p-LDL baix i q-LDL alt: poques partícules d’LDL i molta quantitat de colesterol al seu interior

- p-LDL  baix i q-LDL baix: poques partícules d’LDL i poca quantitat de colesterol al seu interior

I qué és el més desitjable? De menor risc a major risc seria 3, 4, 1 i 2. Podem veure doncs que unes anàlisis en les que ens diguin que tenim un colesterol LDL baix no te per que dir que no tenim risc de patir un accident cardiovascular, ni que unes anàlisis que diguin que el tinguem alt vulgui dir alt risc de patir-lo, dependrà de com es transporta aquest colesterol, cosa que les proves habituals no ens diuen, per desgràcia.

Com es produeix la placa d’ateroma?

  

Hi ha diferents teories, però sembla que el mecanisme seria el següent: les nostres artèries pateixen un dany per culpa de tenir la pressió arterial elevada, nivells elevats de sucre i insulina en sang, productes químics, dieta rica en Omega 6 i baixa en Omega 3, greixos trans i oxicolesterol, entre d’altres. Aquest dany provoca una inflamació com a senyal d’alerta de les ferides provocades a l’endoteli. Aquest senyal envia macròfags que s’encarreguen de menjar-se les cèl·lules mortes i d’altres residus cel·lulars. Si aquesta inflamació és crònica (la majoria de les vegades) els macròfags continuen menjant i creixent desmesuradament fins que arriba un punt en que moren menjant-se a si mateixos i abocant tot  material adipós que contenen a la paret arterial en forma de veta groga. Aquest procés es pot aturar i de fet s’acostuma a aturar gràcies a l’Omega 3, un gran antiinflamatori, creant a la paret arterial una capa fibrosa. Però si no reverteix la inflamació crònica (es a dir, si no es canvien els hàbits) aquesta capa fibrosa pot trencar-se formant-se un coagul que pot bloquejar el pas de la sang i provocar un atac de cor o un vessament cerebral.   

Es per això que el colesterol no és un marcador fiable a l’hora de preveure o diagnosticar un possible accident cardiovascular. Quines informacions complementàries, a part del colesterol, ens poden ajudar a saber si tenim risc de patir un accident cardiovascular? Altres factors de risc son:

- Obesitat

- Diabetis (o alts nivells de sucre en sang sense que s’hagi diagnosticat diabetis)

- Triglicèrids elevats

- Hipertensió arterial

- Baix HDL

Quants més d’aquests factors de risc tinguem, sumats a colesterol LDL alt, més risc tindrem de patir un accident cardiovascular. No obstant això, hi ha altres marcadors molt més fiables i interessants per a poder predir un problema cardiovascular. Son tres: Proteïna C reactiva, hemoglobina glicosilada i fibrinògen.

La Proteïna C reactiva alta ens indica inflamació generalitzada a l’organisme, cosa que com hem vist fa que es produeixin danys a l’endoteli de les artèries. L’hemoglobina glicosilada ens indica si hi ha un bon control del sucre en sang, hem vist que l’excès de sucre i insulina en sang provoca danys a l’endoteli. El fibrinògen és una proteïna responsable de la coagulació de la sang, si aquest marcador està excessivament alt tindrem una alta coagulació de la sang cosa que farà que la nostra sang sigui menys fluida i per tant més susceptible de formar coaguls.

En general es poden millorar substancialment aquests marcardors, com? Millorant els nostres hàbits, que per altra banda poden millor també factors de risc com ara l'obesitat o la hipertensió arterial.

Dieta baixa en hidrats de carboni: 

Hauriem d’optar per una dieta baixa en hidrats de carboni, tot i que amb càrregues periodiques d’hidrats de carboni bons per evitar ralentitzar el nostre metabolisme. Pot ocòrrer que si ingerim pocs hidrats de carboni i realitzem entrenaments intensos que utilitzen la via gluolítica com ara circuits o Crossfit, l’hormona T3 o triiodotironina disminueixi en excès cosa que fa que disminueixin els receptors de LDL ocasionant un augment de l’LDL sense que això sigui cert. Per tant hauriem d’austar els hidrats de carboni en funció de la nostra activitat física.  Sobretot hauriem de disminuir (idealment eliminar)  els refinats,  que son els que més resposta insulinica tenen: sucres blanc o integral, fructosa, xarop de glucosa (n’hi ha molts d’aquests amagats en molts productes, s’han de llegir les etiquetes, o encara millor, menjar aliments de veritat, si ve amb una capsa, sospita!), dolços, excès de fruita,...  Les fruites les més racomenables per aquest ordre serien els fruits vermells (maduixes, cireres, gerds i mores) baixos en sucre i rics ens substàncies antioxidants, pomes i peres, albercocs, prèssecs i figues. Totes elles tenen un Index Glúcemic (increment de la glucosa en sang) baix-moderat. De totes maneres la resta de fruites les podem consumir de tant en quant amb moderació, sempre serà millor menjar fruita (rica en fibra, vitamines i antioxidants) que productes industrials. Com que volem controlar els pics de glucosa, consumirem la fruita sencera i no en forma de suc, doncs d’aquesta manera perdríem la fibra i el sucre l’absorbiriem molt més ràpid. A poder ser menjarem la fruita amb pell per aportar en cara més fibra a la dieta i moderar la pujada de glucosa encara més.

Dieta sense gluten: 

El gluten, en persones especialment sensibles, pot provocar inflamació crònica. No cal ser diagnosticat de celiaquía, simplement hi ha persones a les que els hi costa digerir aquesta proteïna vegetal  cosa que els hi provoca digestions pesades, flatulències, colitis, provocant a la seva vegada inflamació crònica. El cereal més racomenable seria l’arros blanc de gra llarg, doncs a part de no tenir gluten, és de resposta insulinica moderada. També podríem incloure pseudocerels com la quinoa. Altres hidrats de carboni racomenables per a substituir els cereals son els tubercles (patates, boniatos, iuca,...) i els presents en verdures, hortalisses. També és molt interessant el plàtan “macho” que no es pot menjar cru, s’ha de menjar cuit, per exemple, al forn.

Com podem veure a la imatge, la base de la nostra alimentació haurien de ser les verdures seguides de molt a aprop de les proteïnes d'origen animal. Més amunt tindríem les fruites, els greixos de qualitat, els làctics i ja de manera testimonial els cereals, a poder ser eliminant els que contenen gluten.

Dieta rica en Omega 3: La dieta habitual occidental és excessivament rica en Omega 6 en detriment de l’Omega 3 a causa de l’excès en el consum d’olis vegetals i poc consum de peix i productes d’ animals que pasturen. Això provoca una resposta inflamatòria per part de l’organisme. Hauriem de dur a terme una dieta rica en Omega 3 d’origen animal (EPA: Àcid Eicosapentainoic i DHA: Àcid Docosahexainoic presents als peixos blaus (salmò, sardines, verats,...) i productes d’animals alimentats amb pastures) doncs sembla ser que l’organisme no es capaç d’aprofitar bé l’Omega 3 d’origen vegetal (ALA: Àcid alfa-linolènic) . En l’apartat dels greixos prioritzarem els olis d’oliva i de coco i minimitzarem o preferiblement eliminarem els olis vegetals (girasol, cànola,...) Tant sols cal veure com han augmentat els problemes cardiovasculars des que ha augmentat el consum d’olis vegetals en detriment de la mantega o el llard.

Exercici físic: 

Hi ha infinitat d’estudis que relacionen l’exercici físic amb una millora del perfil lipídic. Hauriem d’optar per fer un entrenament en el que treballessim les diferents capacitats físiques i les diferents vies metabòliques per a que el nostre organisme sigui capaç d’utilitzar diferents combustibles com vàrem veure  aquí . Per tant es bo incloure entrenament de força, de potencia,... treballant amb peses però també incloure sessions d’exercici de baixa intensitat com ara caminar.

Control de l’estrés: 

L’estat d’estrés i nerviosisme fa que augmenti el nostre cortisol, desprimeix el nostre sistema inmunitari, augmenta el nostre greix corporal,... L’estrés es pot agravar si no dormim suficient hores cada nit (de 7 a 8) necessàries per a reparar el nostre cos i la nostra ment. Si a més a més volem poder seguir el nostre ritme de vida tot i no haver dormit a costa de prendre cafeína i sucres d’absorció ràpida a dojo, els problemes s’agraven. Per tant dormir, prendre’s la vida amb una mica més de calma i incloure alguna activitat relaxant de la ment com pot ser el ioga i/o la meditació son altament racomenables. A Youtube hi ha nombrosos vídeos de meditacions guiades, podem començar amb 10 minuts i augmentar poc a poc l’estona, depenent del temps que disposem, es clar.

Tabac i alcohol: Respecte al tabac no crec que hi hagi discussió, no te cap benefici, és un potent oxidant de l’organisme, amb els problemes que això comporta. L’alcohol... depèn. S’ha demostrat que el vi negre posseeix antioxidants ( com ara el resveratrol) amb funció anticoagulant i per tant beneficiós per evitar infarts de cor o vessaments cerebrals, per tant si veus (si no és així no cal que comencis a fer-ho) , que sigui vi negre, això sí, amb moderació, amb una copa al dia n’hi ha de sobres.

En l’apartat de nutrients i/o suplements podríem anomenar els següents:

Vitamina C: Un dels antioxidants per excelència. A més a més, segons alguns estudis , podria ajudar a reduir la inflamació crònica i millorar les xifres de Proteïna C reactiva a les anàlisis. Com ja sabem, bones fonts de vitamina C son les fruites i les verdures.

Coure: Sembla ser (estudi) que la deficiència en coure podria fer augmentar les partícules p-LDL de  mida petita, i per tant augmentar el risc. Bones fonts de coure son el fetge, la carn vermella i el marisc.

Crom: El crom pot ajudar a controlar els nivells de sucre en sang, augmentant el nombre de receptors de la insulina a la membrana cel·lular i afavorint el metabolismes dels lípids. Aliments rics en crom son les carns, les vísceres i les nous. En cas d’haver de prendre un suplement recomanaria prendre oligolement crom (Cr) en ampolles.

Iode: Contribueix a un bon funcionament de la tiroides. Ingereixes iode amb els productes de la mar: peixos, mariscs i algues.

Seleni: Un altre potent antioxidant, també ajuda al bon funcionament de la glandul·la tiroides. La seva deficiència pot contribuir a tenir elevats els nivells d’LDL. Bones fonts de seleni son el peix i alguns fruits secs.

Espero que amb aquest article pogueu entendre millor al maltractat colesterol, no sempre tant dolent com ens el pinten! ;) Una salutació, ens llegim en el proper article! :)